Tres dies estranys
He baixat a Barcelona. Tothom ho sap. Els dies han estat curiosos. Per una banda no he vist ni molt menys tota la gent a qui volia veure. S'han anat desplaçant les cites fins a quedar fora de l'interval que romania a Barcelona, així que he tingut molt més temps lliure del que hagués volgut. Però per altra banda la gent que he vist m'ha entrat molt endins. Com sempre. La gent que he vist ha demostrat (que no és dir-ho que és feel it) trobar-me a faltar. Realment tornar a Barcelona et fa sentir important i una membre important de la teva comunitat d'amics.
Per altra banda és curiós com el patró de comportament que he tingut amb els meus amics fins ara (de no enviar correus si no és com a resposta a mails anteriors i d'utilitzar el blog com a forma de publicació de les meva vida) no genera resultats iguals en tothom. Hi ha qui no el pot llegir i es queixa (sector italia). El qui no el pot llegir i no es queixa (sector Bilbao). El qui el pot llegir, el llegeix i no es queixa (la meitat). El qui el pot llegir, no el llegeix i no es queixa (la meitat). I finalment un cas que m'ha sorprès... el qui el pot llegir, no el llegeix i es queixa reclamant correus espontanis de tant en tant. Espero que ho pugui solucionar, en el sentit que se senti menys deixada de banda, però sense duplicar la feina.
Canvi de tema: la nostra estimada UPC segueix igual: arribes a les 10:30 a secretaria, fas mitja hora de cua. A les 11, i després de dir-los que ets Erasmus, et diuen que has d'anar a Ordenació d'estudis. Vas a ordenació d'estudis i descobreixes que no obren fins les 12. T'esperes una hora tocant-te els nassos. A les 11:55 compareixes i et diuen que si ets Erasmus has d'anar a Relacions Internacionals i aquests el dónen a Ordenació d'Estudis. De passada t'informen que s'ha d'omplir per ordinador. El meu registre del PFC a les escombraries, em queda el del Cristo. A Relacions Internacionals (per sort està obert) em diuen que falta el segell. Davant la meva sorpresa i la meva educada protesta se m'informa que hi ha unes instruccions per omplir el formulari. Nota mental: Quan un formulari d'una cara com aquest necessita instruccions és que el que l'ha pensat té problemes d'irrigació neuronal o bé s'està quedant sense conexions sinaptiques. Enlloc de posar firma poses firma i segell i el problema desapareix. I si no es pot omplir a mà ho escrius a sota. Resultat ambdós a les escombraries i dues hores perdudes. Me'n vaig a l'Illa a buscar qualsevol compra insignificant que em tregui del mal humor.
Deixo constància del dinar del dimecres. No calen paraules, oi? Sort que ens vam prendre a broma la hora i quart d'espera. La pròxima vegada a Can Coll!! Jajajaja.
Finalment dir que estic molt content d'haber vist a qui he vist. Que m'ho he passat molt bé i que m'han agafat ganes de tornar. Així que espero que al març em costarà menys deixar Holanda.
Labels: Viatges
posted by 2Soon @ 11:32 pm
2 Comments:
Eii, abans del sacrifici de l'examen t'escric unes linies perquè vegis que vaig seguint això de tant en tant i la feina no cau en sac trencat.
Dir-te que amb això dels correus mai no estarà tothom satisfet, i sempre reclamen algo més d'atenció per part teva, però això es inevitable.
Respecte al dinar del dimecres, explendid com calia esperar, en gran part per la gent i l'alegria general. La cua, bé, el iaio que atenia a la gent se'l veia saturat en tot moment i sense saber com respondre a la que se li venia a sobre, així que ho deixarem correr.
I el fred, aqui no estem a 5º, però la rasca es comença a notar i pel matí ja no es pot anar en manigues de camisa, lo qual s'agraeix.
Bernaaaaaaaaaaaaaat... gràcies per les fotos i el record del dinar.... va star bé.... i amb el regust de la futura visita a terres holandeses.... semblem nens amb sabates noves el matí de Reis!!!
Gràcies atu per ser com ets i volguer compartir les poques hores q staves a casa amb nosaltres!
Un petonet!
Post a Comment
<< Home