Thinking about our lives

Daily life

Suposo que més o menys tothom deu tenir curiositat per saber com és la vida diària aquí dalt. Així que m’he proposat fer-vos una petita (ja sabeu què entenc per petita quan de parlar es tracta) descripció de com funciona la vida aquí dalt.
Dissabte, per exemple, vaig anar a un mercat a l’aire lliure que fan els dissabtes al costat de casa meva. Em vaig sentir com a casa perquè, per fi, hi havia gent amuntegada a algun lloc. En general els holandesos mantenen molt la distància i els costa el contacte físic al qual nosaltres estem tant acostumats. En aquesta ciutat, en general, es veu moviment, però no et trobes amb aglomeracions. A excepció de les carreteres que normalment estan embussades.
Així que el mercat al qual vaig és un plaça on es concentren venedors de flors, catifes, roba, calçat, articles per a la bicicleta i bricolatge en general, pollastres a l’ast, carn, peix, verdura i fruita (potser hi ha algun article més). Tot es manipula amb les mans, tant per venedors com per clients. I tot es refereix explícitament a pa, carn, peix, fruita i verdura. I no al mercat sinó a tot arreu. Anar a una carnisseria és un espectacle denigrant. Primer perquè no pots comprar el tall que vols sinó que has d’escollir entre els packs fets. Quasi com al súper. Anar a una peixateria és un acte de bogeria perquè sempre t’acaben ferint la sensibilitat. Primer per la manipulació del peix, com ja he dit, després perquè el peix dista molt de ser fresc (l’altre dia un peixeter estava buidant una caixa de gambes congelades al mostrador de porexpan, fet que a Catalunya significaria la deserció immediata sense retorn possible de tots els clients). El mateix passa amb les carnisseries. El mateix dia vaig veure un tall de llom gris dels dies que feia que estava allà exposat. I sinó pregunteu-li a la Paula com manipulava la fornera el croissant que volia comprar. Evidentment el que més es troba a faltar de Barcelona és el peix i la carn vermella. Maleïda dieta mediterrània que em té el cervell absorbit i l’estómac acostumat.
Tot això que us explico, a més, té un preus desorbitats. Anar al supermercat a comprar pebrot, carbassó, tomàquet, pastanaga, enciam i alguna cosa més que ara no recordo em va costar 20 euros. Fa mal.
El tema formatges està present a la cultura holandesa, sobretot en el fet que no venen embotits de forma explícita (com a casa) sinó que venen formatges i llavors també una miqueta d’embotit com a valor afegit de la botiga.
Pel que els interessa el temps el fet que aquesta terra sigui tant plana intensifica la velocitat a què viatgen els núvols cosa que es tradueix en canvis continus de temps. Et lleves amb un sol de justícia que et treu del llit a corre cuita, per adonar-te quan estàs al carrer que fot un fred important. I a mig camí cap a la universitat comença a ploure per parar al cap de 10 minuts. Al migdia s’ennuvola i es passa tota la tarda així. El següent dia, per exemple, et lleves amb un dia molt tapat, quasi boira, i un fred i una humitat important que s’escampa a les 10 del matí i es converteix en un dia esplèndid que s’esguerra a les 7 per convertir-se en un altre dia tapat i un fred a vegades suportable a vegades no.
Finalment. Vaig a satisfer les peticions. El projecte va bé. Segons he sentit en Cristo i jo som dels pocs que estem fent el projecte. La resta tenen problemes amb el tutor o directament en trobar el projecte en si. En el meu cas en Cristo i jo estem buscant informació sobre l’estat de l’art de dos temes diferents: Re-manufacturing i Service management. Això s’hauria d’acabar al novembre (hi ha qui diu a principis, hi ha qui diu a finals) per escollir un dels temes d’innovació que trobem i centrar-nos en ell per tal d’aprofundir-hi. Tot en general molt filosòfic i molt poc pràctic. Així mateix ens ho ha plantejat el tutor. Que per cert té molt clar què vol però ni punyetera idea d’explicar-nos-ho. Fa coses com dir-nos la primera setmana que no vol que utilitzem el Google per buscar la informació per dir-nos a la segona que existeix un Academic Google. Una setmana perduda. Quin paio!! I així vaig fent, amb tranquilitat i amb parsimònia vaig fent el que els americans en diuen data mining per tal de trobar el que a aquest home interessa. Tot, en general, molt interessant com podeu veure. És per això que no en parlo gens. Satisfets? ;)
Al final aquest matí sembla que al tutor li ha agradat el que he fet així que estic començat a redactar un report sobre els documents trobats. Les coses comencen a anar pel camí que jo desitjava :)

Labels: Vida diaria

posted by 2Soon @ 12:32 pm