Monday, September 25, 2006

Arbeit macht frei

Ja torno a ser a casa. Buf!! No sabeu com n'és de satisfactori tornar a dormir en un llit una nit sencera!! He dormit 8 hores en dues nits al lloc del conductor d'un Ford Ka. Això és la vida Erasmus, familia!!! :D
Però ha estat una experiència bonica, que espero que recordaré una bona temporada. He estat a l'Oktoberfest i, la veritat, no m'ha agradat GENS. Per saber on us fiqueu us heu d'imaginar la fira més gran que pogueu. Amb una atracció de troncs amb aigua i tot. Una passada, inmens. La part curiosa és que per veure cervesa has d'estar assegut en una taula (n'hi ha dins d'unes carpes que són com cases de veritat) o a la terrasseta d'aquestes. I per agafar lloc en aquestes taules has de ser-hi a les 8:30 del matí màxim. Així que la gent comença a veure a aquesta hora i no en surt fins a la nit. Així que es barrejen pares amb els nens, borratxos que no s'aguanten drets (molts i variats) i turistes. Una cosa bastant surrealista i decadent.
Així que vam anar a visitar Munich. Tot i la meva predisposició a canviar la meva opinió no m'ha agradat gens. Em segueix semblant una ciutat grisa que no té cap monument característic que mereixi la seva visita deliverada. Però només la vaig visitar una tarda tranquilament i només vaig veure el centre més central de tots els centres. Així que prometo donar-li una tercera (i última) oportunitat.
El diumenge com que la cosa ja estava bastant visitada vam anar el camp de concentració de Dachau. És un lloc on s'ha de ser. M'esperava molt més cruesa en les imatges i escenaris, però al final t'adones que el pitjor és la imaginació que hi puguis posar. Així que deixes d'imaginar de cop i et resignes a mirar. Però no pots evitar fixar-te en detalls que t'impacten. Algú sabia que a tots aquells que s'acostaven e la zona de seguretat dels límits del camp se'ls disparava directament? I que alguns presoners corrien al llarg de la zona de seguretat per tal que acabessin amb la seva agonia?

Per aquells curiosos el títol del post significa el treball ens fa lliures i és el que posa a la porta del camp de concentració de Dachau.

Labels:

1 Comments:

At 16:34, Anonymous Anonymous said...

Això de dormir dins dels cotxes sembla que s'esta tornant un costum. Potser haurieu de buscar un una mica més gran el proper cop, més que res per no quedar plegats com un segell.
El que no has dit es si al final a l'Oktoberfest vau poder fer alguna cervessa o entre borratxos no us van deixar, igual a força d'insistir haguessiu trobat alguna taula.
De fet teniem intenció d'anar algun any d'aquests, pero si ho pintes tant negre potser ens ho plantejarem si anar o no.

Avui com es festa a BCN aprofito el temps per mirar correus i xerrar amb els amics, de fet ara parlo amb la Natalia (ja saps la parella pitjor que la pesta, jejeje).

Be, fins aviat

 

Post a Comment

<< Home