Thinking about our lives

El viatge va començar... Amb 25Kg a la maleta dels italians. Es van endur de tot. Però, allà davant de facturació, van aconseguir treure quasi 10 quilos a base de posar-los a l'equipatge de mà. No van acabar pagant res.

Vam començar visitant el mercat de Portobello. Quina crepe de plàtan i xocolata més fantàstica. Ens va costar 15 minuts d'espera, que compressin plàtans (se'ls van acabar), que canviessin el pot de Nutella i poder triar l'altra noia que les feia millor.

Piccadilly Circus no em va impressionar com esperava que seria. Molta gent, molta activitat (que ja trobava a faltar doncs a Eindhoven les multituds no s'estilen).

El Soho, que impressiona per gran i per sofisticat (en comparació amb els xinos de Barcelona). Això sí els pollastre a l'aparador no vindrien a ser una curiositat ben curiosa. Encara que nosaltres els rostim al mig del carrer. On vam trobar a un parell de senyors jugant, al mig del carrer, al que a mi em va semblar una variant del GO!

La Torre de Londres, el Pont (preciós) i tota la vista nocturna que s'ofereix des de la torre a l'altra banda del Tàmesis.

Vam estar en els Katherine Docks que són uns molls al costat de la torre de Londres.On vam aprofitar per fer una cerveseta en una taverna poc turística i molt acollidora.

Diumenge vam visitar el mercat de Cambden. Increïble. Cambden, estic d'acord amb en Cristo, és una de les coses que més m'ha agradat de Londres. Tot i estar dins el que podriem considerar centre de la ciutat (Londres és inmens) té una destacada pinta a suburbial. Regateges com si estessis al Marroc i la gent que hi transita no és tant de plàstic com el que et trobes al costat de Harrods. Allà també perds el nord. Però per una altra banda.

En un tram de 50 metres del carrer de darrera d'aquest inmens centre comercial ens vam trobar 4 porsche (pels entesos un d'ells era un GT3), 2 ferrari (un d'ells un F430 Spider amb el motor a la vista a través d'una tapa transparent), 2 Aston Martin DB9, el vermell el deixo aqui a la vista i un reguitzell inacabable de petits cotxets de Lotus Elan, BMW serie 7 , Mercedes clase S. Evidentment pel carrer et trobaves l'escuderia sencera Mercedes clase S, SL, CLS i M. Els BMW M3 els regalen al super pq n'hi ha per tot arreu. La primera vegada que veig l'M1 i vaig tenir moltes oportunitats de veure'l.

En fi, deixo un Morgan 4/4 que és una joia feta a mà de més de 70 anys que només es ven (i es veu) al Regne Unit.

Aquest cotxe el vam trobar en un parc íntim i molt poc transitat just al costat del nostre benvolgut Big Ben (la campana més gran d'Europa o del món). Amb l' Abadia de Westminster al costat. Si us fixeu en la foto al final es veu l'ull de Londres. Una gran sínia que dóna una visió de l'skyline de la ciutat. No hi vam pujar jajajaja.

No vull oblidar el canvi de guàrdia. Entre decepcionant i meravellós. En primer lloc cal dir que no sabia què havia d'esperar. Pensava que vindria un guardia faria un parell de passos de ballet (jajaja) i l'altre marxaria. Res d'això. Orquestra, un munt de soldats donants voltes i formant i quadrant-se i munt d'estona allà veient com anaven fent animalades (ho sento si ofenc algú). Ens vam cansar i vam marxar a mig canvi de guàrdia. Sobretot pq si encara es pogués veure bé doncs aguantaries, però amb la gentada i els barrots es feia impossible veure, fotografiar, gravar o entendre res. Deixo la gentada (ordenada per la polícia, alguna a cavall) que hi havia al centre de la plaça, la del davant dels barrots (nosaltres entre ells) la deixo a l'imaginació del lector.

Tampoc cal passar per alt el British Museum. El lloc on s'ha d'anar a buscar el resultat de la col·laboració britànica i egípcia. Era el que em faltava per completar el meu viatge a Egipte. Vull dir que el fet que els museus siguin gratuïts em sembla una meravella. Veure aquell munt de nens donant voltes a la pedra de roseta o a fent un dibuix al costat d'una mòmia amb milers d'anys d'antiguitat em va semblar molt bé. Però em vaig començar a escandalitzar quan veies els nens posar el dit pel forat de l'urna de pedra que acollia la urna de fusta típica (en deixo la foto) i a dins d'aquesta la mòmia. Que siguin gratuïts ok, que els nens juguin d'una urna amb milers d'anys d'antiguitat, ja no.

També és cert que la relació amb el museu és diferent. Quan pagues ho fas per una exposició en particular i llavors te l'empasses. Quan no ho fas et passa al que a la Clàudia i a mi. Ens vam ajuntar a l'entrar a Egipte i en una hora i mitja ens vam recórrer evidentment Egipte, l'art Polinèsic, tota l'Àsia (Xina, Japó, Corea i alguna altra que no recordo) i part d'Àfrica. Ara em direu que estem sonats. Doncs la resposta és que els nostres companys de viatge també van passar per Europa i Amèrica. Buf!!! Com qui passeja pel parc.

Coses a destacar del viatge... Que Londres és caríssim. Que un alberg barato significa un lloc per dormir per sota del nivell de la decència. Remarco per sota del SEU nivell de la decència, molt per sota del nostre. Que en els parcs hi ha un munt d'esquirols, conills i ànecs. En perfecte relació amb l'espècie humana.

Vam aprofitar per fer un àpat típicament anglès. Que no estava gens malament. Es deixava menjar que diu algú que conec.

Que està ple de cafeteries, italianes. Ens vam fer un fart de veure cafè. Que no està gens bo, però és millor que l'holandès.

El metro... és vell, baix i caòtic. Però et porta a tot arreu amb la velocitat que ha de ser, no hi ha temps d'espera significatius, molta vigilància i molta seguretat. I molt apretats tots a l'hora de pagar, creuar barreres i dins el metro. Buf!!! Una hora punta al metro de Londres és una tortura xina que no desitjo a ningú.

Ah! Sostinc, juntament amb en Toni, que si gastessin la pasta de la pintura d'escriure això al carrer en conduir com la resta s'evitarien menys accidents i menys problemes en general. Però això, molt em sembla, que va en la línia de la lliura i de la milla. És una qüestió de religió.