Adéu
Bé, familia, aquest és el final d'una gran aventura de sis mesos que recordaré tota la vida (i no és per dir). Si bé l'Anna m'ha demanat que no tanqui el blog no veig el sentit de mantenir quelcom creat ex professo per a documentar aquesta experiència.
Aquest blog s'ha mantingut viu en base a tots els que m'heu estat llegint perque no em veien el pèl (ho sento, ja mirarem de solucionar-ho) i al fet que l'Erasmus dóna moltes situacions fàcils de comentar.
Crearé un BLOG continuació totalment separat d'aquest i amb altres propòsits per tal de mantenir el contacte amb tots els que no ho estem habitualment. Però que ningú esperi trobar-se res semblant a això. Si s'hi assembla és pura coincidència.
Finalment, donar-vos les gràcies a tots per participar activament (els que ho heu fet) i passivament (llegint-me, la resta) en aquest espai tonto i sense pretensions. Espero que d'ara en endavant no ho haguem de comentar tot per xarxa i si, en canvi, davant un tallat o una cerveseta. Amb els que la distància encara hi serà present ja muntarem algun viatget espontani de tant en tant per veure'ns (oi, Anneta? ;)
Una abraçada i a reveure.
Labels: Resum
2n i 3r round
Porto dos dies fent paquets. I aquesta tarda he aconseguit enviar la maleïda caixa! Així que el pronòstic ahir era d'uns raonables 13Kg3 la capsa, 12Kg6 la maleta i 5Kg2 la motxila. Un segon round fantàstic tenint en compte que la bossa d'esport anava buida.
Avui, però, la cosa s'ha complicat una mica més. He enviat la caixa amb 13Kg6 cosa que va bé pq el límit estava en 15Kg i, per tant, pago prop del límit. La maleta puja a 13Kg4 i em queden 1Kg6 per la bossa d'esport que en fa 4Kg!! La motxila pesa 7Kg9. A això hi hauriem de sumar el portàtil, el disc dur i algun gadget més, que pesen un mínim de 4Kg.
Resum: 13Kg6 caixa, 13Kg4 maleta, 4Kg bossa d'esport (2Kg4 fora del límit), aprox. 12Kg de mà (2Kg fora del límit).
Dissabte tindrem problemes :S
Labels: Resum, Viatges, Vida diaria
Gong Xi Fa Cai and Happy New Year, everyone!
Això és el que vaig endrapar el dissabte tot celebrant l'any nou xinès a casa la Yixian amb la Joyce (la compi de pis), la Kitty i tot de gent que no coneixia. Tots de singapur, menys un parell orientals, però d'altres llocs, un holandès, un turc, un alemany(?) i jo.
Vuit plats. En el sentit de les agulles del rellotge i partint de la part superior esquerra: sopa dolça de blat de moro, truita + hotdog + verdures, truita + pernil + gambes (cuinades per elles), bak kwa (porc a la brasa de gust dolç), mix vegetal molt salat (se'ls en va anar la mà) amb gambes, mix vegetal amb anacardos, pollastre dolç i àcid amb patates i finalment arròs. I, que no es veu a la foto, lou he i mandarines (per un tub!! La Joyce en fa comprar 30 per 2€50).
Així que, a més de celebrar el carnaval el divendres, vaig celebrar l'any nou xinès el dissabte. Quina bona vida :D
Així que Gong Xi Fa Cai i benvinguts a l'any del porc! XD
Sona...
Labels: Cuina, Resum, Vida diaria
3 de març de 2007
Ahir nit vaig reservar-lo:
Vol de Ryanair 9:50 a Eindhoven - 11:45 a Girona
Carles, seria fantàstic un festival de benvinguda, però s'entén que hi hagi coses millors a fer que conduïr fins les terres de Girona.
Labels: Resum
Invasió subtil
Aquest matí estava jo tranquilament estudiant a la meva habitació quan he sentit uns riures femenins a l'altra banda de la porta poc habituals. Així que he tret el cap i resulta que ens han envaït les noies de Singapur.
Si, familia, si! Tinc nova companya de pis, de les terres de Singapur, disseny industrial i 6 mesos per endavant. I ha vingut a passar la nit ni més ni menys que amb 3 amigues seves que ara mateix dormen als sofàs de casa. Quan he sortit de l'habitació a les 9 ja en teniem dues ocupant els dos sofàs, els he ofert el matalàs inflable de matrimoni que corre per aqui però la tercera ja no l'ha volgut. No sé perquè no té polls ni res contagiós!!
En fi que tenim el xino content i feliç. L'he estat sentint xerrar animadament amb les noietes tota la tarda, i elles riure a cor què vols. No l'havia sentit parlar mai tant! La veritat és que gentada a casa anima una mica. Em recorda el piset de Barcelona :)
Avui li dediquem la foto a la Paula que s'ha unit al club!! Felicitats!!
Sona...
Labels: Resum, Vida diaria
Free Hugs
Jo també n'he necessitat alguna aquests dies. Això no va per on hauria.
Dedicat a la Carmineta que m'ha passat l'enllaç a la història i al video. Feu-ne difusió ;)
Labels: Projecte, Reflexions, Resum
Avui neva.
Labels: Resum, Vida diaria
Master Thesis... Deadline in 3 weeks
Després de la reunió d'aquest matí amb el mestre tites (que diria la meva mare) n'he tret diverses conclusions:
1.- Aquest home no es comunica amb mi. Si, això ja ho sabiem! Però és que m'ha tingut quasi una setmana ratllat treballant en quelcom que després s'ha passat per l'arc del triomf.
2.- Que és un cap quadrat i no se li pot portar la contrària. Que ha decidit que tota la informació que necessito està a internet i ho està. I pobre de mi de suggerir que hi ha coses que no es poden trobar a la xarxa.
3.- Que li importa un nap (gros com el d'en Baldrich) el contingut del projecte. Però que si no faig el que a ell li ve de gust en el moment que li ve de gust me'l tirarà per terra.
4.- Que estic amb l'aigua al coll. El bonhome ha decidit que el dia 4 de febrer (3 setmanes) he de tenir el projecte quasi-definitiu. El 14 me'l retornarà revisat. I el dia 23 li entregaré el definitiu. Així que a punt d'anular els dos únics motius per sortir de casa aquesta setmana. O no.
Sona...
Labels: Resum, Vida diaria
Tancat per vacances
Ja torno a estar entre vosaltres. Passejar pels carrers de Barcelona, Les marees humanes, l'aire acanalat de Gran Via, les llumetes de Nadal, el tallat (curt, però intens) del bar de la cantonada, les esperes a la parada del bus, el desaparegut wifi del veí,...
Ja he començat la mataró de visites a les amistats + embutiments alimenticis col·lectius. Hi ha certes trobades/persones que et marquen i ja n'he tingut un parell que enyoro repetir habitualment.
I ara ja no vull tornar a pujar.
Labels: Reflexions, Resum
7+Nat... Què curt se m'ha fet!
Ja han vingut. La marabunta de 7 (i jo el vuitè) ja han passat pel pis. Que ha demostrat ser suficientment gran per allotjar-los a tots amb comoditat (veieu com no menteixo!!) encara que hi ha hagut petits problemes amb els sorolls nocturns i ens haguessin fet falta més separacions entre els espais. Haurem de demanar allotjament al xino, la pròxima vegada.
Cal dir que m'ha passat el temps volant. Amb la idea que arribaven dimecres i marxaven dissabte jo comptava 4 dies ben bons. Però dimecres ja no compta perque van arribar tardíssim i dissabte tampoc perque van marxar molt d'hora (també 
per culpa meva per no acompanyar-los a Bruges).
Així que dos dies. Dos dies de pluja incessant que s'ha convertit en pedra en algun moment. A Amsterdam concretament, poc després que l'Anna digués que el dia s'estava aclarint :D
Això de l'Anna i el temps... Bé, això pot donar per un altre post en el futur.
Així que amb la tonteria ens hem visitat Amsterdam el dijous i La Haia i Delft el divendres. Tot molt tranquil i relaxat, res de presses. Llevant-nos d'hora, això sí, 
que som molts i la dutxa té les seves limitacions (encara que n'hi hagi que es dutxin de dos en dos...).
Tranquil el planning, perque les tres maries s'ho han passat pipa. Clar que nosaltres també. Para muestra un botón: Us deixo 
en Lluís amb el gorro, a les tres jugant amb les gominoles i en Carles cridant chocapic a la furgo. També l'Olga i jo treient la llengua a Delft.
Divendres, tornant cap a casa, vam fer una petita parada estratègica que tots recordarem (vull el vídeo!!). A la Julieta Venegas encara li deuen pitar les orelles jajajaja!
També em vaig haver d'escaquejar per la nit per tal d'anar a una festa 
Erasmus de les que fan història. Em va saber greu que no vinguessiu, patuleia, perque era una d'aquelles festes per ensenyar.
Vam trobar a faltar el Joan i la Natàlia. Bé, de fet, segueixo pensant que si arriben a venir
em moro. Perque amb l'Olga ja vam patir prou, amb les dues haguéssim al·lucinat. Estic del color del jersei, del rosa d'abril, etcètera...
Bé, i dissabte festa nadalenca
finlandesa. Veure en Petri vestit de Pare Noel repartint regals... Sort que no me la vaig perdre perque és una imatge de les que un no oblida.
Sona... Me voy - Julieta Venegas
Labels: Resum, Visites
Londres. Quan torno?
Per fi el post sobre Londres. Sé que m'ha costat una mica, però amb tanta foto és una mica difícil decidir.
El viatge va començar... Amb 25Kg a la maleta dels italians. Es van endur de tot. Però, allà davant de facturació, van aconseguir treure quasi 10 quilos a base de posar-los a l'equipatge
de mà. No van acabar pagant res.
Vam començar visitant el mercat de Portobello. Quina crepe de plàtan i xocolata més fantàstica. Ens va costar 15 minuts d'espera, que compressin plàtans (se'ls van acabar), que canviessin el pot de Nutella i poder triar l'altra noia que les feia millor.
Piccadilly Circus no em va impressionar com esperava que seria. Molta gent, molta activitat (que ja trobava a faltar doncs a Eindhoven les multituds no s'estilen).
El Soho, que impressiona per gran i per sofisticat (en comparació amb els xinos de Barcelona). Això sí els pollastre a l'aparador no vindrien a ser una curiositat ben curiosa. Encara que
nosaltres els rostim al mig del carrer. On vam trobar a un parell de senyors jugant, al mig del carrer, al que a mi em va semblar una variant del GO!
La Torre de Londres, el Pont
(preciós) i tota la vista nocturna que s'ofereix des de la torre a l'altra banda del Tàmesis.
Vam estar en els Katherine Docks que són uns molls al costat de la torre de Londres.On vam aprofitar per fer una cerveseta en una
taverna poc turística i molt acollidora.
Diumenge vam visitar el mercat de Cambden. Increïble. Cambden, estic d'acord amb en Cristo, és una de les coses que més m'ha agradat de Londres. Tot i
estar dins el que podriem considerar centre de la ciutat (Londres és inmens) té una destacada pinta a suburbial. Regateges com si estessis al Marroc i la gent que hi transita no és tant de plàstic com el que et trobes al costat de Harrods. Allà també perds el nord. Però per una altra
banda.
En un tram de 50 metres del carrer de darrera d'aquest inmens centre comercial ens vam trobar 4 porsche (pels entesos un d'ells era un GT3), 2 ferrari (un d'ells un F430 Spider amb el motor a la vista a través d'una tapa transparent), 2 Aston Martin DB9, el vermell el deixo aqui a la vista i un reguitzell inacabable de petits cotxets de Lotus Elan, BMW serie 7 , Mercedes clase S. Evidentment pel carrer et trobaves l'escuderia sencera Mercedes clase S, SL, CLS i M. Els BMW M3 els regalen al super pq n'hi ha per tot arreu. La primera vegada que veig l'M1 i vaig tenir moltes oportunitats de veure'l.
En fi, deixo un Morgan 4/4 que és una joia feta a mà de més de 70 anys que només es ven (i es veu) al Regne Unit.
Aquest cotxe el vam trobar en un parc íntim i molt poc transitat just al costat del nostre benvolgut Big Ben (la
campana més gran d'Europa o del món). Amb l' Abadia de Westminster al costat. Si us fixeu en la foto al final es veu l'ull de Londres. Una gran sínia que dóna una visió de l'skyline de la ciutat. No hi vam pujar jajajaja.
No vull oblidar el canvi de guàrdia. Entre decepcionant i meravellós. En primer lloc cal dir que no sabia què havia d'esperar. Pensava que vindria un guardia faria un parell de passos de ballet (jajaja) i l'altre marxaria. Res d'això. Orquestra, un munt de soldats donants voltes i formant i quadrant-se i munt d'estona allà veient com anaven fent animalades (ho sento si ofenc algú). Ens vam cansar i vam marxar a mig canvi de guàrdia. Sobretot pq si encara es pogués veure bé doncs
aguantaries, però amb la gentada i els barrots es feia impossible veure, fotografiar, gravar o entendre res. Deixo la gentada (ordenada per la polícia, alguna a cavall) que hi havia al centre de la plaça, la del davant dels barrots (nosaltres entre ells) la deixo a l'imaginació del lector.
Tampoc cal passar per alt el
British Museum. El lloc on s'ha d'anar a buscar el resultat de la
col·laboració britànica i egípcia. Era el que
em faltava per completar el meu viatge a Egipte. Vull dir que el fet que els museus siguin gratuïts em sembla una meravella. Veure aquell munt de nens donant voltes a la pedra de roseta o a fent un dibuix al costat d'una mòmia amb milers d'anys d'antiguitat em va semblar molt bé. Però em vaig començar a
escandalitzar quan veies els nens posar el dit pel forat de l'urna de pedra que acollia la urna de fusta típica (en deixo la foto) i a dins d'aquesta la mòmia. Que siguin gratuïts ok, que els nens juguin d'una urna amb milers d'anys d'antiguitat, ja no.
També és cert que la relació amb el museu és diferent. Quan pagues ho fas per una exposició en particular i
llavors te l'empasses. Quan no ho fas et passa al que a la Clàudia i a mi. Ens vam ajuntar a l'entrar a Egipte i en una hora i mitja ens vam recórrer evidentment Egipte, l'art Polinèsic, tota l'Àsia (Xina, Japó, Corea i alguna altra que no recordo) i part
d'Àfrica. Ara em direu que estem sonats. Doncs la resposta és que els nostres companys de viatge també van passar per Europa i Amèrica. Buf!!! Com qui passeja pel parc.
Coses a destacar del viatge... Que Londres és caríssim. Que un alberg barato significa un lloc per dormir per sota del nivell de la decència. Remarco per sota del
SEU nivell de la decència, molt per sota del nostre.
Que en els parcs hi ha un munt d'esquirols, conills i ànecs. En perfecte relació amb l'espècie humana.
Vam aprofitar per fer un àpat típicament anglès. Que no estava gens malament. Es deixava menjar que diu algú que conec.
Que està ple de cafeteries, italianes. Ens vam fer un fart de veure cafè. Que no està gens bo, però és millor que l'holandès.
El metro... és vell, baix i caòtic. Però et porta a tot arreu amb la
velocitat que ha de ser, no hi ha temps d'espera significatius, molta vigilància i molta seguretat. I molt apretats tots a l'hora de pagar, creuar barreres i dins el metro. Buf!!! Una hora punta al metro de Londres és una tortura xina que no desitjo a ningú.
Ah! Sostinc, juntament amb
en Toni, que si gastessin la pasta de la pintura d'escriure això al carrer en conduir com la resta s'evitarien menys accidents i menys problemes en general. Però això, molt em sembla, que va en la línia de la lliura i de la milla. És una qüestió de religió.
Labels: Resum, Viatges
Nova bici.
Ja tinc bici. Per fi. Després de dues setmanes sense, i havent d'utilitzar les d'en Cristo, ara vaig més còmode. Ja se sap que les bicicletes de procedència dubtosa no acaben de funcionar del tot fines. És per això que, al final, he acabat comprant-la. 
Dues a coses a destacar: que m'ha costat un ull de la cara (espero que els que me l'han venut me la recomprin) i que què bé que va la bici. Aquesta, perxò no me la robaran. Porta bloqueig de la roda de darrera i m'he comprat un cadenat de 30mm de gruix que cada vegada que l'he de posar m'esllomo.
Això si, primera nit, la roda del davant em patina i de morros a terra. Quin tio!!
Us deixo també una foto de l'stock que tinc al quartet. Totes d'en Cristo.
Labels: Resum, Vida diaria
Pollastre a la cervesa
Ahir al migdia, en plena efervescència culinària després de la rebuda del rissoto vaig decidir continuar amb la sèrie culinària.
Donat que em sobra el pollastre des que vaig anar al supermercat i dissabte he de tenir-ho tot buit una altra vegada, també que em va sobrar pebrot i albergínia del rissoto i tenia pastanaga i ceba vaig acabar reintentat el pollastre a la cervesa. Vaig atinar en posar-hi tomàquet, però al final de tot em vaig adonar que podria haver-m'ho currat amb patata, també. Queda pel pròxim ;)
Primer de tot cal dir que encara em falta una mica de pràctica. Em vaig tornar a passar amb el líquid (li vaig fotre la llauna sencera de cervesa) i em queden les verdures un pèl massa crues pel meu gust.
Tenint en compte que mentre el feina estava penjat del messenger i que això està considerat boicot culinari pel tractat de les nacions unides al respecte va sortir boníssim. De fet cal afirmar amb rotunditat que em vaig fotre les botes.
Seguiré practicant, algú s'ofereix com a conillet d'índies?
Labels: Cuina, Resum, Vida diaria
Rissoto per començar bé la setmana
Donat que portava una bona temporada (més de dues setmanes) volent fer el famós rissoto que els que ja han provat em reclamen avui m'he atrevit. Això es deu, a més de l'alineació dels astres, a que el pebrot i l'albergínia començaven a tenir una pinta desastrosa i que no volia posar-me a treballar amb el projecte.
També és cert que he hagut d'esperar que els del pis vinguessin a comprobar que som bons nens i ho tenim tot net. Així que
de perdidos al río que diu en Cristobal. M'he posat a cuinar a a quarts de 3 i a les 4 seia a taula.
Tot i la presumpció inicial ha acabat sortint boníssim. Un dels millors rissotos que he fet. I consti que la matèria prima era una autèntica porqueria. La primera vegada que utilitzo avecrem, que, a més, no és ni avecrem, és una marca blanca del súper de la cantonada.
Si algú no se sent atret per l'aspecte del plat que pensi que el tel que es veu a sobre son dos sobres de parmesà en pols que li un gust excepcional. Tant bo estava que m'he acabat menjant els tres plats que han sortit.
Tot aquell que el vulgui probar haurà de pujar o esperar que baixi. Bon profit ;)
Labels: Cuina, Resum, Vida diaria
Primera visita
Ja m'ha arribat la primera visita a Eindhoven... a veure si la resta us animeu!! ;)
Tot i haver estat només una tarda llarga ha estat molt bé. La Carmina estaba com una nena amb sabates noves amb la bici que li hem deixat. En Ricard, pobre, ha hagut de lidiar amb la bici geperuda d'en Cristo.
Ja han vist el centre, la universitat, el camp de futbol i la famosa stratumseind.
En fi que diuen que s'ho han passat molt 
bé i a mi m'ha encantat tenir-los aqui. S'hi han estat poc temps, però es fa el que es pot, o no? Gràcies per pujar parella! I gràcies a la Nora per convidar-me a Delph, prenc nota!
Labels: Resum, Visites
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
