Surrealistic moments (IV)
La qüestió és que el divendres (del cap de setmana que baixava a casa) em disposava a sortir de casa per anar a buscar el tren i em vaig personar al rebedor amb la maleta. Dic adéu al xinès amb el qual convisc (cortesia essencial) i aquest, en veure’m, s’aixeca volant de la seva taula, ve corrent, m’obre la porta i em deixa sortir. Primer moment d'astorament, però reflex ràpid: Surto amb evident cara d’espantat. Miro enrere i veig a l’home dient-me adéu amb la maneta (m'hauré quedat adomit i estic somiant una d'aquelles coses que un no arriba a entendre mai?). Baixo el primer tram d’escales. Dubto. Acabo mirant enrere una altra vegada i em segueix fent adéu amb la maneta ara amb un gran somriure. Em llenço cap el segon tram d’escales, on ja no tenia visibilitat amb la porta, i els trams d'escala posteriors fins arribar a la porta de sortida on vaig començar a tenir la sensació d’irrealitat que em porta a relatar-vos l’anècdota.
Realment la sèrie de moments surrealistes no pensava que tingués una continuïtat tan gran :D
Labels: Surrealistic moments, Vida diaria
posted by 2Soon @ 12:02 pm
0 Comments:
Post a Comment
<< Home