Thursday, February 01, 2007

Free Hugs

Jo també n'he necessitat alguna aquests dies. Això no va per on hauria.
Dedicat a la Carmineta que m'ha passat l'enllaç a la història i al video. Feu-ne difusió ;)

Labels: , ,

Sunday, January 28, 2007

Procrastinació

4 dies magnífics en els que he aconseguit desconnectar totalment. De totes maneres he descobert que sóc un cas evident de procrastinació. En aquesta línia espero que la Núria em passi les fotos per a fer-vos-en el resum.
Demà començo una altra vegada que avui no m'aguanto dret i he estat posant la meva vida en ordre com cada vegada que algú em ve a visitar (AKA netejar i ordenar).

Sona...

Labels: ,

Thursday, January 18, 2007

Temps

Algunes coses que havia de matisar:

1.- Esperava comentaris de suport per la qüestió del projecte (algun si que n'he rebut).

2.- Sabia que això del rosa us agradaria.

3.- Sou tots/es una colla de pendons/es :p

El dimecres pugen el Manu i la Núria. No sé com m'ho faré per administrar el temps, però em fa il·lusió que pugin. Benvinguts!! Sou la última tongada!!

Sona...

Labels:

Monday, December 25, 2006

Tancat per vacances

Ja torno a estar entre vosaltres. Passejar pels carrers de Barcelona, Les marees humanes, l'aire acanalat de Gran Via, les llumetes de Nadal, el tallat (curt, però intens) del bar de la cantonada, les esperes a la parada del bus, el desaparegut wifi del veí,...
Ja he començat la mataró de visites a les amistats + embutiments alimenticis col·lectius. Hi ha certes trobades/persones que et marquen i ja n'he tingut un parell que enyoro repetir habitualment.
I ara ja no vull tornar a pujar.

Labels: ,

Monday, December 04, 2006

Crazy. Pq si.



Labels:

Nadal

Revisant fotos per un motiu que ara no ve al cas m'he trobat amb això. El sopar de Nadal del pis de l'any passat. Familia se us troba a faltar!! M'esperareu per fer el sopar aquest any?





Labels:

Tuesday, November 28, 2006

20 ways to say no

I found it in the net and I felt it was interesting.

Hearing... Kill somebody - Tuesday Afternoon

Labels:

Monday, October 30, 2006

Soledat

Parlant amb la gent que m'envolta tant aqui com a casa m'he adonat que més o menys tots ens sentim sols. Passa que tots trobem a faltar quelcom que anem a buscar a l'exterior. Hi ha qui amb més o menys equilibrismes treu el suport dels amics, hi ha qui és més selectiu i hi ha qui ho és menys. També hi ha els que no se senten sols en absolut. D'aquests també n'hi ha, però són minoria.
La mostra, ni molt menys significativa, acull catalans, castellans, italians, turcs i francesos. Encara que algun alemany i suec també s'ha colat. L'estudi tampoc està restringit als homes, coexisteixen ambdós sexes.

És curiós, però sobretot trist, que tal com tenim muntada la vida haguem de patir d'això. Sigui com sigui el meu desig de nadal (com a mínim per ara ;) és que tots aquells que han vingut a mi en busca d'una orella que els escolti les penes trobin la peça que els falta sense massa entrebancs.

Sona... Is this love - Bob Marley

Labels:

Thursday, October 19, 2006

Son els meus amics

Últimament m'he adonat que ja no escric mails. Bé, si que n'escric però només com a resposta a aquells que m'envien. Això és gràcies o per culpa d'aquest blog. Evidentment aquesta no és la part important. L'important és que de cop m'han començat a sortir amigues i amics que m'han començat a reclamar una mica de la meva atenció. És culpa meva i he de disculpar-me, però no sabeu la satisfacció que genera saber que hi ha gent que vol mantenir el contacte amb tu encara que sigui a 1500km de distància i tinguin les seves pròpies vides. Em prenc aquestes reclamacions com a petites floretes que aneu deixant sobre la taula de la meva habitació. Només us vull donar les gràcies per fer l'esforç (espero que no gaire gran) de mantenir el contacte amb mi i de mirar de tant en tant el blog per deixar o no un petit comentari. Jo sóc els meus amics i vosaltres sou el millor que hi ha.
Per acabar de rematar el dia es comencen a concretar els meus plans a Barcelona. I en general ténen molta bona pinta. Així que, familia... La vida és bonica sigui on sigui jo gràcies a tots vosaltres. Als que conec des de fa temps, als que fa poc que conec, als que acabo de conèixer i als que estic coneixent.

Sona... Waiting on an angel - Ben Harper

Labels:

Wednesday, October 18, 2006

Fantasmes del passat

Ni aqui dalt m'allibero de certs fantasmes que em persegueixen i em segueixen obrint una ferida que no acaba de tancar mai.
Per cert: per tots aquells als quals he descrit el meu vàter sapigueu que aquest ja ha tornat al seu color original (blanc) després d'una intensa tarda de dilluns. La dutxa ha millorat significativament i fins i tot he donat unes petites lliçons al xino sobre tècniques de neteja. Si jo he de donar consells en aquest camp és que estan molt verds.
Diumenge a la tarda els que varen anar a Utrech van provar el seu famós pastís. No recomano a ningú l'experiència. De poc no tornen després de tirar-se tota la tarda tirats pels carrers. Un escena dantesca. És per això que I love Pastelitos.
La meva bici està acumulant sorolls de tot tipus i color. Un altre mes i serà tota una caixa de música. Ah! I ja començo a portar guants als matins. No em vull imaginar el febrer. Però en canvi al migdia estàs amb samarreta de màniga curta a l'habitació i el balcó obert.
Avui al gimnàs m'han dit que he de tenir un sticker taronja per a poder anar a la sala de màquines. Per tenir l'sticker has d'assistir a un curs dos cops per setmana durant 4 setmanes. Us he parlat abans de sa tia Rita la cantaora?
Aps!! Berlín s'està resistint i Londres té molt bona pinta. Ja us actualitzaré si algun prospera.
Per últim la novia d'un amic d'aqui dalt encara té efectes del Dercutane. 3 anys després. Algú ho pot confirmar? No em barrufa que 3 anys després encara tingui seqüeles d'això.

Labels:

Monday, October 16, 2006

Dia de dol

Avui és dia d'aquells que té creueta al calendari íntim i personal de cadascú. És el dia que vaig trencar amb tot el que tenia per donar un gir de 180º a la meva vida. Com un equilibrista sense corda. Vaig fer molt de mal algú que no s'ho mereixia i que m'ho havia donat tot. És per això que avui és un dia de dol a la meva vida. És cert que m'ha anat bé. I també és cert que ara estic millor que abans. Però la meva felicitat no fa més que agreujar el sentiment de deute.
Espero que no arribi mai a llegir això perque no vull empitjorar la situació. Però vull donar una reconeixement (semi) públic a algú que realment s'ho ha merescut. Em segueix sabent molt de greu que el meu canvi de vida s'hagi hagut de veure supeditat al teu canvi de vida.

Labels:

Thursday, September 21, 2006

Time to remember the people is not here.

Yesterday I knew that Clau is ill since sunday. I was very sad for her because being ill here is really a mess. So she has been lucky of could come home on tuesday. I expect you and your mother are ok. We miss your smile and happiness here. Come back soon and we will do a party for you :D

Mariana has come to her country. We will miss you so much. It's really a **** that nothing here had gone like you wanted to. Congratulations to all the people that kicked her of the city, you are the worst I ever seen in the world.

Tomorrow morning I go to Munich to the Oktoberfest. So I will not post for 3 days (maybe 4 if on monday I am still tired). But you can wait for the post-Oktoberfest post.

Labels: ,