Un cap de setmana qualsevol
Ahir a la nit vam anar a sopar a casa en Turu. Era un soparet tranquil amb amics. Però es va convertir en el típic sopar Erasmus. Un li diu a l'altre, l'altre li diu al tercer... 30 persones en un pis de 3 persones. Fer el sopar va ser un suplici (oi, Turu?), però un cop el vam fer... Quina festa!!! M'ho vaig passar de conya.
Aquest matí Maastricht. Preciós. M'ha encantat. Una oldtown de carrers estrets, nets i cuidats que et convida a pendre't la vida tranquilament. Potser gaudir tranquilament d'una cerveseta amb la posta de sol al costat del riu Maas. Molt millor que Munich i a molta distància d'Eindhoven. Pròxima ciutat Utrech :D
Labels: Vida diaria
Surrealistic moments (IV)
La qüestió és que el divendres (del cap de setmana que baixava a casa) em disposava a sortir de casa per anar a buscar el tren i em vaig personar al rebedor amb la maleta. Dic adéu al xinès amb el qual convisc (cortesia essencial) i aquest, en veure’m, s’aixeca volant de la seva taula, ve corrent, m’obre la porta i em deixa sortir. Primer moment d'astorament, però reflex ràpid: Surto amb evident cara d’espantat. Miro enrere i veig a l’home dient-me adéu amb la maneta (m'hauré quedat adomit i estic somiant una d'aquelles coses que un no arriba a entendre mai?). Baixo el primer tram d’escales. Dubto. Acabo mirant enrere una altra vegada i em segueix fent adéu amb la maneta ara amb un gran somriure. Em llenço cap el segon tram d’escales, on ja no tenia visibilitat amb la porta, i els trams d'escala posteriors fins arribar a la porta de sortida on vaig començar a tenir la sensació d’irrealitat que em porta a relatar-vos l’anècdota.
Realment la sèrie de moments surrealistes no pensava que tingués una continuïtat tan gran :D
Labels: Surrealistic moments, Vida diaria
Resituant-me
Després d'uns dies una mica caòtics, ara no vindria al cas perquè, retorno a la normalitat. Espero. Així que m'he plantat a aquestes hores intempestives (com a mínim per a mi des que estic aqui) a la biblioteca i em posaré a estudiar una mica. De moment ja estic al blog així que la cosa pinta malament, però tinc unes quantes hores per davant.
Què difícil es fa posar-se a treballar quan ho tens tot sense cap esforç i la necessitat no apreta. Només ho fa la consciència i aquesta es deixa convèncer fàcilment.
És curiós perque, dels companys erasmus a Barcelona, ja sabia que hi ha dos móns a la universitat. El diurn i el nocturn. Però en posar-me a treballar tant d'hora avui me n'he tornat a adonar. Gent que feia dies que no veia me l'he trobat avui aqui.
Em plantejo que estic fins els nassos de saber tant poc de vosaltres. No és una competició a veure qui té les millors anècdotes. Jo estic d'Erasmus i això significa que genero moltíssimes coses per explicar contínuament. Només vull que m'expliqueu els petits detalls de la vostra vida que quan torni no coneixeré i que em faran sentir desplaçat.
Sona... Constellation - Jack Johnson
Labels: Vida diaria
Time to remember the people is not here.
Yesterday I knew that Clau is ill since sunday. I was very sad for her because being ill here is really a mess. So she has been lucky of could come home on tuesday. I expect you and your mother are ok. We miss your smile and happiness here. Come back soon and we will do a party for you :D
Mariana has come to her country. We will miss you so much. It's really a **** that nothing here had gone like you wanted to. Congratulations to all the people that kicked her of the city, you are the worst I ever seen in the world.
Tomorrow morning I go to Munich to the Oktoberfest. So I will not post for 3 days (maybe 4 if on monday I am still tired). But you can wait for the post-Oktoberfest post.
Labels: Reflexions, Viatges
Peticions diverses
Destino aquest post als comentaris que he rebut al blog. Així vull dir-vos a tots que no cal que digueu res enlloc si no voleu. A mi no em sap greu si és això el que us preocupa. L'únic que vull és tenir una mica de feedback amb els que em llegiu. Així que si no voleu deixar un comentari aqui el que podeu fer és enviar-me un correu electrònic. Així no em sentiré tan sol en la meva verborrea :D
L'altra és que pengi més gran la foto del meu perfil. Ok, doncs aqui la teniu.
I, sí, aniré penjant alguna foto de tant en tant, però vull mantenir l'anonimat (pels demés) d'aquest lloc així que no us espereu res de l'altre món. I les fotos bones, a casa (aqui o allà) i entre amics ;)
Espero que us aneu llegint el blog de tant en tant i que no us estresseu si hi ha molta cosa escrita. Simplement llegiu el que us vingui de gust i la resta ja vindrà algun dia. Sense problemes. Així de clar.
Una abraçada a les lectores/lectors anònims i no tant.
Labels: Divagacions
Put an angel in your life!
El cap de setmana ha estat genial. Quin casament!! M'ho he passat pipa!! Què divertida la disco amb el Dj J!! Des d'aqui el senyor del llum i del gel vol posar dalt d'un petit pedestal aquella colla: el Dj Micro, el senyor de la pedra, la dues que són pitjor que la pesta, l'ala pivot mandrosa, tota la colla de tècnics i parelles i els hojomeneados: el Marc i l'Anna. M'ho he passat de por. Sou boníssims. Espero retrobar-vos aviat ja sigui en terres catalanes o que compliu la promesa i pugeu a repetir la gresca aqui dalt.
Quin retrobament més casolà i més íntim amb la gent del pis. Noies (totes)!! Ja se us troba a faltar!! Espero que la Mercè no us desbordi (molt).
M'ha agradat molt poder-vos veure als que us he vist. Encara que a alguns hagi estat per donar un cop de mà (que saps que m'encanta i que no em genera un esforç!!) i d'altres no hagin arribat (el curro és el curro!! No et preocupis, ens veurem!).
Ara mateix és molt tard. D'aquí poc farà 24 hores que m'he llevat a Barcelona i ha començat aquesta peripècia de dia. Ha estat intens però agradable (bé, he rebut un parell de notícies no desitjades, però que ja m'esperava). Però, com a bon erasmus, he tingut una petita festa a la que m'he hagut de presentar després de passar un parell d'hores pel llit :p
En fi, que sóc feliç per la vida que tinc, però sobretot per la gent que m'envolta. Sou TOTS (els que esmento i els que no) el millor que he tingut mai. Una gran abraçada.
PS: Em costa treure'm del cap uns inmensos ulls blaus i un somriure llaminer que he conegut aquest cap de setmana. Espero retrobar-los en un futur proper ;)
Labels: Divagacions, Viatges
Tornant cap a casa per a 3 dies
Estic tornant a casa. De fet, ara mateix estic a l’aeroport. Venint cap aquí he passat per Utrecht. No he pogut reprimit una sentiment de rebuig cap al que veia. Què lletja és la ciutat d’Utrecht!! Però poc després ho he reflexionat una mica. Totes les ciutats deuen ser poc o molt lletges des del vagó d’un tren a una de les seves estacions principals. O sinó, que algú afirmi que Barcelona és bonica des de Sants! Clar és que sants està soterrada!! Tampoc em direu que les vistes des de l’aeroport o sortint per la zona de Clot-Aragó, Sant Andreu i companyia són especialment boniques!! El tren també ha fet una parada a Amsterdam-Zuid. El que vindria a ser el centre de negocis d’Amsterdam. Lleig. Però se li veia la utilitat mercantilista i la ostentació continguda en els immensos blocs d’oficines de disseny.
El tren ha tardat exactament (i estic parlant de puntualitat suïssa) 1 hora i 20 minuts. Ha estat especialment còmode (la segona classe holandesa dóna mil voltes a qualsevol rodalies) i amb unes vistes típiques d’aquestes terres. M’ha costat 18 euros, però he pagat la qualitat del servei.
Estic a l’avió. És la primera vegada que engego un laptop a un avió. Tampoc n’havia tingut mai. És increïble la sensació de viatjar. He decidit que m’encanta pujar a un avió i deixar que em portin on sigui que hagi d’anar. L’arrencada amb aquella sensació d’opressió a l’estómac. L’emoció de tot allò que trobaràs quan arribis. Saber que tindràs gent, que t'estima, que esperen emocionats la teva arribada i estan disposats a esperar que arribis i aguantar totes les teves batalletes anant-se'n a dormir tardíssim només per tu. Gent!! Us estimo un munt!!
La vida és preciosa quan la gent del teu voltant t'acull sense demanar-te res més que un somriure i un cop de mà quan el necessiten. El mateix que ells t'ofereixen. De fet sempre he pensat que els demés acostumen a donar més que un mateix.
És fantàstic tornar a casa a retrobar-se amb la pròpia gent.
Labels: Viatges
Surrealistic moments (III)
The building of my flat has lighting in each floor. That’s not new. But when I arrived it didn’t worked. I had just to look for the key hole with the mobile phone light. The next day the lighting worked. I thought it had happened anything with it the day before and I did not focussed my attention in it any more. The third day we were without it again so with my friend we thought maybe it just worked on the even days (or maybe the odd one’s). It was our own joke, because it lasted 4 days to work on. Now we have the lighting on all the day and night. You cannot turn off. It seems anyone has fixed it so we are just the best enlightened people of all the city :p
Labels: Surrealistic moments, Vida diaria
Surrealistic moments (II)
In a party a few days ago, someone explained the history of the hairdresser of the city to me. A few minutes after someone said this has happened to him, too. And today someone, with no relation with the two before, has made a joke about it. So it seems now to be the myth of the hairdresser.
All the explanations begin with a student walking in the street with this stupid face all we put when we are in an unknown place. This man offers his help to the student. There is anyone that says the hairdresser spent and hour and an a half visiting the city with him, and giving him help with the main buys. During this time both talk about their lives. The hairdresser is working in the sports center of the campus. Finally this man starts talking about the hair of the student. He suggests that maybe the student has the hair too long and has to have his hair cut by a professional. And he offers himself to do it. The answer is always negative, but at this moment the student is near the hairdresser’s house and he is offered to have a drink there. Another negative answer.
It seems this happened to, minimum, four students in my department this September. I can not imagine how many people in the whole campus. So be careful!! Jajajajaja
Labels: Surrealistic moments, Vida diaria
Un altre bon dia
Un altre dia preciós. Ahir nit ens vam reunir en un cafè. Després Kebab. Cervesa en un pub irlandès a veure el partit i cap a casa. Molt divertit i entretingut. Tot amb bicicleta, evidentment. Tota una experiència.
Aquesta ciutat està plena de catalans, italians i españols. Això és una plaga. De totes maneres la comunicació és en anglès.
Estem organitzant una anada a l'Oktoberfest. Té bona pinta. 700km d'anada i uns altres de tornada i un grup de gent amb qui et comences a entendre. El grup està responent bé i ràpid i sembla que aconseguirem omplir el cotxe sense massa dificultats.
La reunió amb el tutor va estar força bé. Un tio tranquil. Sembla que les sol·licitacions no seran extremes. Ens ha recomanat un parell de cursos i ens està deixant molta (potser massa) llibertat per enfocar el projecte. We will see.
Tinc ganes de baixar a Barcelona aquest cap de setmana. Encara que només faci 10 dies que la vaig trepitjar per última vegada. Ja tinc els tres dies programats. :D No puc deixar de ser com sóc.
Aps avui he tingut experiència rentadora+blanc+vermell=rosa. No és res preocupant, de fet m'ha agafat un atac de riure. Però estava convençut que havia rentat suficient la tovallola vermella com pq no destenyís. Per cert, la meva rentadora necessita 2 hores per fer el programa. I no és el més llarg ni molt menys!! També he fet la meva primera sessió intensiva de planxa. En aquest país fa molta calor!! Ara hi ha un cordill verd que travessa la meva habitació amb tot de roba penjant. Sembla el pati de dalt.
Quan jo he sortit de casa, una hora després d'haver esmorzat, el xino ja s'estava fent el dinar. Em sembla que encara vaig al revés :)
Labels: Vida diaria
Beautiful day here
Today I had gone to the university by bicycle I was driving through the exlusive bicycle way the campus have. So I was riding my bicile with the strait on my left and the green meadow on my right with a shiny sun and a light breeze. I was just in the middle of a "verano azul" chapter.
Yesterday we had our first pizza party. Wonderful. I even know all the foreign students in my department. It was really good. I have met just in 15 minuts again.
Today I have know my tutor. I think that's the beginning of a good frendship :D I will be wonderful being here.
Ops! My colleague is organizing a trip to the Octoberfest!! Just 700 kilometers :P So I next week I will tell you more about it.
It's still sunny here so I'm trying not to get used to because the cold, grey winter it's over the corner.
Labels: Divagacions, Vida diaria
My own surrealistic moment
This evening I had a paranormal experience. Cristobal had problems with his back wheel again. So he stopped a man to ask him for a pump. He, gently, showed us the way to the pump the university has for the students who uses a bicicle garage down the main building. Cristobal wanted to be gently too and started speaking about Spain with him.
The man started talking and talking. Finally he has spent like an hour and a half talking about the comunism (he is Czech) and the "idiots around us who doesn't understand anything about it". Then he had explained his theory about the convergence between the totalitarism of the nazism/comunism (who everybody knows us worst than nazism and Franco because destroys the civil society) and the soft system of the capitalism. Everything said from the optics of a programmer (for 32 years), a man who helped the americans to build internet, and who has been working in data mining. Oh! And anyone who has created a software that can predict you illness better than an specialist.
And I am not talking about the book he is writing with another Czech man about exactly this (and who's explanation has needed about a half an hour).
This campus a world appart.
Labels: Surrealistic moments, Vida diaria
Ya tengo bici
Al fin!! Ya puedo ir a los sitios sin andar media hora. Es cierto que en Barcelona voy a todos los sitios andando o en metro, pero aquí el medio de transporte es la bici. Vas al súper en bici, vas a la universidad en bici, hasta sales de fiesta en bici!! Que no te explico como vuelves después a casa!!
La historia de como he llegado a disponer de una bici empieza cuando no había forma de encontrar una bici en condiciones por menos de 75 euros (se entiende que con guardabarros, timbre y luz delante. Imprescindibles los tres, sobretodo la luz bajo riesgo de multa). Estuvimos buscando en las tiendas recomendadas de bicis de la ciudad, pero no hubo forma. Es más, iban aumentando de precio.
Así que supimos de un lugar y una hora dónde podíamos conseguir una bici de procedencia dudosa por 10 euros. No había hecho nunca negocios a la una de la madrugada. Nos personamos allí y en el sitio nos encontramos con un grupo variopinto de poli toxicómanos de piel oscura y algunos no tanto. Un sujeto que espero que no nos encontremos en el futuro, nos vendió una bici a cada uno por 20 euros, aunque caras por lo que se estila, nos las enseñó y nos parecieron fantásticas.
Cuando el tipo tuvo el dinero (que nos arrancó literalmente de las manos) tardó menos de 5 segundos en decir que iba a por las llaves y que nos quedásemos sentados en el banco con los demás, coger su bici y salir por patas de ese lugar.
Evidentemente el tipo no volvía y los nervios se nos iban poniendo cada vez más a flor de piel. Así que otro tipo que llegó poco después y, no sin antes reírse a carcajadas, nos ofreció su bici y la de un tipo que llegaba en ese momento (con discusión previa) a cada uno por 10 euros. Solo queríamos salir de ahí con una bici así que compramos y salimos de ahí volando. Habíamos invertido 30 euros en una bici que no valía más de 5 o 10.
Las bicis tenían un aspecto lamentable, los cables de las luces estaban cortados por diferentes sitios, hacían todo tipo de ruidos, la mía no tenía un cable de freno y el otro requería 10 o 15 metros de antelación para frenar en el sitio requerido. El timbre era una masa herrumbrosa que colgaba del manillar sin utilidad alguna.
La mañana siguiente compramos un bote de pintura azul y brochas y nos metimos en el bosque que hay un poco más a las afueras de nuestra casa. Allí convertimos mi bicicleta morada y la suya verde en dos bicicletas azules. Por la tarde le compré un timbre y un cable de freno.
Para ayudar al secado de la pintura nos metimos a dar vueltas por la ciudad y en el punto más alejado... la rueda de atrás de la bici de mi colega reventó.
El domingo, con calma, y con la pintura un poco más seca, cambiamos la rueda, pusimos el timbre, el cable de freno e intentamos hacer funcionar las luces de las bicis. La bici de mi colega ahora tiene luz delante y detrás. La mía ni una cosa ni la otra. Lo intentamos todo, pero no hubo forma humana de que funcionase. Queda pendiente.
Hoy hemos ido al súper con la bici. Llevar la compra en la mochila es una experiencia irrepetible. La rueda de atrás aún daba algún problemilla, tenía poco aire y temíamos por su integridad. Así que al subir una acera de forma poco ortodoxa mi colega se ha vuelto a quedar sin rueda de atrás. Después de cambiarla por otra que le iba grande esta tarde hemos ido a la universidad. Ha vuelto a pinchar. Y van tres. Gafe.
Por si fuera poco la pintura aún no se ha secado. Así que cada vez que metemos el candado nos llevamos la pintura dónde roza. Si damos un golpe a una farola al apoyarla también. Así que tenemos dos bicis azules llenas de topos de color rojo en mi caso y verde en el suyo.
Lo que hemos comprado no es más que un coche viejo: tendré que echarle una segunda mano de pintura en los sitios donde ha saltado, cambiarle la luz y antes del invierno tendré que cambiar la cubierta delantera (está deformada, no tiene relieve, tiene los laterales llenos de grietas y algún hueco).
Este sin contar que la procedencia puede descubrirse en cualquier momento, aún el cambio de imagen radical.
Labels: Resum, Vida diaria
Another day in paradise
No tinc ocupacions. El meu tutor no em rep fins el dimarts així que estic passant la setmana de transició. Aprofito per posar en ordre la meva nova vida aqui.
Aquest matí està essent un tranquil matí de diumenge: llegir, una rentadora (avui he fet la meva primera rentadora aqui :D), passar l'aspiradora, poca activitat. Massa poca activitat. Necessito començar a tenir una mica d'ocupació, el sopor m'està matant.
Agafaria la bici, però... bé, això és un altre post que ja faré.
Demà comença la primera setmana d'activitat seriosa (espero i desitjo). I divendres... Bcn!
Labels: Vida diaria
I am an alien, I amb an Englishman in New York
Today I feel as an Englishman in New York. So I'll start my blog in English. That will not be usual, but today I feel as Englishman in New York. I start this blog because I gonna collapse the email of my friends and I need to say what I think now that I'm beggining a new era in my life.
So welcome to my blog, welcome to my life. Feel free of writing anything you want if that doesn't offend anyone.
PD: The sky is really blue, and really nice, today. I would never said that It could be so beautiful the weather here.
Labels: Resum
Aquest matí Maastricht. Preciós. M'ha encantat. Una oldtown de carrers estrets, nets i cuidats que et convida a pendre't la vida tranquilament. Potser gaudir tranquilament d'una cerveseta amb la posta de sol al costat del riu Maas. Molt millor que Munich i a molta distància d'Eindhoven. Pròxima ciutat Utrech :D
una tarda tranquilament i només vaig veure el centre més central de tots els centres. Així que prometo donar-li una tercera (i última) oportunitat.
